BCN Polideportivo


Leave a comment

Hola soy Ansu Fati: Feliz Navidad a todos los que os gusta el fútbol

 

Por Ferran Martínez-Aira

Hola soy Ansu Fati: Feliz Navidad a todos los que os gusta el fútbol. Nací en Guinea Bisau hace 16 años y 318 días. Mi infancia como recita Antonio Machado son recuerdos de un patio de Sevilla pero mi educación futbolística se sitúa en La Masía. Ayer jugué de titular en el Camp Nou ante 81.617 espectadores. Fusilé el 1-0 a los dos minutos de juego tras recibir un pase de mi compañero De Jong. Al que asistí en el 2-0 a los siete cuando todavía el Estadi alucinaba. Busqué la escuadra de Cillessen al cuarto de hora y a continuación dibujé un sombrero a mi marcador.

Justo cuando se cumplía una hora de estar viviendo mi sueño en pleno firmamento plagado de estrellas y con todo el público pendiente de mis diabluras y con 3-1 en el marcador, ya que Piqué aprovechó un rechace del portero, el míster me cambió por Luis Suárez, que llevaba treinta días sin jugar. Menudo delantero el charrúa que nada más salir enchufó el 4-1 y poco después el 5-1. Ahora ya somos tres los máximos goleadores del equipo: Griezmann, Suárez y un servidor que espera seguir dando alegrías a los aficionados que estaban preocupados por las lesiones de Messi, Luis Suárez y Dembélé. Pero ahí estábamos los canteranos Carles Pérez y este niño de 16 años para echar un cable y hacer olvidar la odisea de Neymar declarando ayer una vez más que quería venir al Barça.

Sólo una cosita importante: Quiero mandarle un besito a Xana y un abrazo a Luis Enrique, cuyo nombre fue coreado por la afición. Mañana lunes viajamos a Alemania para enfrentarnos al Borussia de Paco Alcácer. (martes 21 h.)

Advertisements


Leave a comment

El Museu del Diseny acoge la exposición “Saltos para la Ciudad”

Por Ferran Martínez-Aira

 Hasta el 22 de septiembre, el Museu del Disseny de Barcelona acoge la exposición“Saltos para la Ciudad”, un aperitivo de la gran cita ecuestre del año como volverá a ser el CSIO Barcelona 2019 (3-6 de octubre)

El concurso de saltos internacional oficial, que acoge anualmente la prueba por equipos más importante del mundo en el Real Club de Polo de Barcelona, expone en el museo los nueve obstáculos nacidos del concurso Un salto para la Ciudad.Estos singulares proyectos simbolizan monumentos y obras emblemáticas de Barcelona como la Casa Batlló, el templo de la Sagrada Familia, el barrio de l’Eixample, o la red de metro de la ciudad, entre otros.

El diseño de la exposición, a cargo de Elena Boix, jefa de pista del CSIO Barcelona, se ha hecho con el objetivo de que el visitante realice el recorrido tal y como lo haría un jinete antes de competir para aprenderse el orden de los obstáculos. Los asistentes han podido escuchar de primera mano, en palabras de la jefa de pista del CSIO Barcelona mientras realizaban el recorrido, sobre la dificultad de los distintos obstáculos, curiosidades…

Desde hace años y con el objetivo de continuar reforzando el vínculo existente entre la centenaria competición deportiva y Barcelona, así como la promoción internacional de la ciudad, se organiza un concurso de diseño de un obstáculo en el que participan escuelas de arte y diseño de la ciudad. «Arc Decò» ha sido el ganador de la quinta edición deUn salto para la Ciudady pasa a formar parte de los recorridos del CSIO Barcelona.

Jessica Álvarez y Talía Puey, de la Escola Superior de Disseny i Art Llotja e ideadoras de «Arc Decò», han presentado un proyecto elegante, minimalista y lleno de color, basado en la Fuente


Leave a comment

La primera pista de pàdel català es va construir el 1984 al Club de Golf del Prat

Per Ferran Martínez-Aira

La Federació Catalana de Pàdel (FCP) ha complert aquest estiu el seu 15è aniversari de vida. Pere Hernàndez, president de la FCP, repassa els inicis, la progressió i l’actual moment de salut del pàdel català.

· Situant la vista enrere, com recorda aquells mesos de treballs previ a poder posar la primera pedra de la FCP?

Els recordo com uns mesos d’intensa dedicació i molta il·lusió per assolir el repte de que la llavors Unió Esportiva de Pàdel de Catalunya (UEPC) esdevingués en federació catalana de ple dret, és a dir, en la Federació Catalana de Pàdel. La UEPC estava presidida per Ivàn Corretja, jo era el tresorer. Calien 20 clubs afiliats per demanar la conversió a federació, i això es va produir al Juny de 2004, de fet la data de l’Assemblea fundacional de la FCP és el 17 de juny de 2004, sent 25 el total de clubs fundadors. En aquell moment la UEPC tenia 2.200 llicències, i avui la FCP en té ja gairebé 19.000, un creixement espectacular en pocs anys.

· Creu que una de les claus del moment va ser el fet de constituir-se com a Federació pròpia i no estar sota l’aixopluc de cap altra?

Si, totalment. Jo sempre he defensat que un esport ha de fer el seu camí sense dependre operativament ni federativament de cap altre esport. Es la única manera que pugui desenvolupar tot el seu potencial de creixement sense condicionats ni límits. I així ho vam fer, i s’ha demostrat que va ser una decisió encertada. El pàdel no ha depès mai de cap esport, ni en els seus inicis ni posteriorment.

· Ivàn Corretja, Cristòbal Malet i Pere Hernàndez. Tres presidents en la història de la FCP.

Tres presidents, tres homes d’esport, cadascú amb el seu estil directiu, i tots tres sumant al llarg dels anys per portar al pàdel català al lloc de privilegi que ocupa avui, sent la FCP la primera federació autonòmica estatal en federats, en dimensió econòmica i en qualitat del seu circuit de competició. La FCP representa avui el 25 % del total de federats de l’estat, i es la federació catalana número 10 en nombre de llicències en el ranking de les 70 federacions actuals.

· Precisament i fruit de l’evolució de la FCP, l’any 2017 el pàdel català va viure les seves primeres eleccions a la presidència on Pere Hernàndez va ser escollit. En què va beneficiar les eleccions al pàdel català?

Un procés electoral sempre es una bona pràctica i una bona experiència en qualsevol àmbit, en aquest cas en l’esport i el món federatiu. La democràcia i el vot es una mostra de salut i de transparència d’un enorme valor. Durant un procés electoral coneixes molt millor el sector, les persones que t’envolten, els clubs, les seves inquietuds, el que valoren i el que necessiten de la FCP. Es un procés apassionant, carregat de bones experiències, que et fan mes sòlid com a directiu. Jo vaig succeir al president Malet al 2012, per tant, a les eleccions ja portava 5 anys com a president. Els clubs em van escollir al maig del 2017 per àmplia majoria per un nou mandat per al període 2017-2021. Aquest any 2019 és el meu 7è any com a president.

· Actualment la FCP disposa de 19.000 llicències i de 260 clubs federats. Té la sensació recordant aquells inicis al mes de juny del 2004 que ‘la criatura’ ha crescut d’una manera inimaginable?

La criatura ha crescut, però encara és adolescent amb només 15 anys de vida com a federació catalana. La FCP continua creixent, en clubs federats, en nombre de llicències, en projectes, en dimensió institucional, econòmica, esportiva i organitzativa. Es a la vegada engrescador i difícil gestionar un producte de tant èxit com el pàdel, ja que es tant important créixer com fer-ho de forma ordenada i progressiva, sense que l’èxit et pugui desbordar i convertir-te en ineficaç.

El pàdel es avui una petita industria en creixement, tothom vol estar al costat del pàdel i participar del seu èxit, i es difícil saber on està el límit. Com a qualsevol activitat econòmica, en aquest cas esportiva, al llarg del temps quedaran els millors gestors, imperarà la eficàcia en la gestió, i no hi haurà lloc per a tothom.

El potencial de creixement és encara gran en la meva opinió, com per exemple en l’àmbit del pàdel a les escoles, on tenim una gran tasca a fer per ajudar als clubs a que els hi arribin nens i nenes que han entrat en contacte amb el pàdel a la seva escola i volen “més pàdel”. La TV i les retransmissions en streaming ens donen també moltes possibilitats de futur, tant per difusió com per a captació d’ingressos.

· Quin és el secret per què Catalunya gaudeixi d’unes xifres d’expansió de pàdel que tothom qualifica d’espectaculars?

Són molts factors, que sumats donen el que avui és el pàdel a Catalunya. En primer lloc, l’enorme teixit de clubs catalans, la tradició catalana de basar l’esport en els clubs, un encert en la meva opinió.

Els clubs de tennis, molt nombrosos a Catalunya històricament, van acollir molt bé al pàdel, van permetre i propiciar una inserció ràpida i fàcil del pàdel, posant-lo a l’abast de milers d’esportistes que van conèixer un esport nou i ràpidament s’hi van aficionar.

Com a joc el pàdel es senzill en la iniciació, et dona un progrés ràpid, es molt transversal en la pràctica ja que permet barrejar sexes i diferents nivells tècnics, es molt social, la proximitat dels jugadors facilita aquest contacte, aquesta sociabilitat.

Pel club, suposa comprometre poc espai, una inversió relativament assumible, poc manteniment i molta rotació de jugadors ja que cada hora hi ha quatre jugadors/es a pista.

El pàdel és avui un esport captador i fidelitzador de socis i abonats pels clubs, per això hi aposten, el retorn és gran.

· El pàdel també s’ha expandit a les xarxes, una bona mostra són el gran nombre de seguidors als canals de facebook, twitter i instagram de la FCP. Darrerament han arribat als 1.000 subscriptors al canal de Youtube que van obrir fa un any coincidint amb les retransmissions per streaming dels Super Gran Slams i del Campionat de Catalunya. Quina valoració en fa?

Molt bona. Vàrem iniciar les retransmissions en streaming a la FCP al 2018, fent tres retransmissions. Al 2019 en farem vuit, una mostra mes de la progressió d’un any a l’altre, en aquest cas en la difusió de la nostra competició del més alt nivell. La difusió es bona per a tothom: la FCP dona a conèixer la seva competició, els clubs amfitrions veuen projectada la seva imatge, els patrocinadors obtenen visibilitat, i els jugadors entren en una plataforma també de visibilitat que els ajuda a captar més patrocinadors i col·laboradors per a millorar els seus ingressos.

El streaming, les xarxes, el canal de Youtube, aporten dos conceptes importants: la immediatesa i la globalitat.

· En aquests quinze anys, com ha evolucionat el rol de gestor de la Federació Catalana de Pàdel? Quines són les demandes i millores que li demanen els clubs, els jugadors i jugadores?

El rol del gestor ha evolucionat, no es el mateix gestionar una federació amb 2.200 llicències i 25 clubs en els seus inicis, com ara, amb gairebé 19.000 llicències i 260 clubs federats. Avui la FCP té un model de gestió professionalitzat, eficaç i preparat per a continuar sent una entitat de referencia a l’esport català.

Sóc home d’esport i d’empresa, per això crec en la gestió professional de l’esport orientada a la consecució d’objectius i resultats esportius, econòmics i patrimonials. Hem de treballar pel present i garantir la sostenibilitat de la FCP a futur.

Els jugadors demanen millores en la competició, els clubs requereixen serveis i determinats assessoraments, hem de proveir una gran competició federada tant en menors, absoluts i veterans, tant per parelles com per equips, la exigència és gran. Una federació s’ha de gestionar com una empresa, amb una major dòsi de sentiment potser, però amb totes les eines de gestió modernes.

· Recentment s’ha celebrat l’Assemblea General Ordinària. Quin balanç en fa de com es troba a dia d’avui la FCP?

L’Assemblea General es el termòmetre de la FCP, es el màxim òrgan de govern, on nosaltres com a Junta Directiva expliquem el que hem fet al darrer any i presentem per a la seva aprovació el que fem i volem fer en l’any en curs. Es un magnífic exercici de transparència i de comunicació amb els nostres assembleistes, que són els clubs federats. Puc dir amb satisfacció i orgull que l’assemblea de la FCP sempre ha aprovat tots els punts presentats per unanimitat de tots els clubs amb dret a vot.

La FCP funciona i l’assemblea ens dóna sempre mostra de total suport i recolzament a la nostra gestió, cosa que, des d’aquestes línies, els agreixo un cop mes als clubs.

També agraeixo a les institucions esportives catalanes tot el suport que ens donen, com la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), entitats les dues amb les qui mantenim una constant relació i coordinació.

· Quins són els objectius a curt-mig termini que li agradaria veure convertits en realitat en benefici del pàdel català?

Són varis i es corresponen amb diferents àrees, com ara continuar potenciant la difusió de la competició per streaming i el canal de YouTube, incrementar els ingressos per patrocini, iniciar i consolidar en l’àrea de menors el projecte de pàdel a les escoles, iniciar en l’àrea de docència el curs de Tècnic d’Esport de Nivell 2 (TEN2), accentuar els serveis que donem als clubs i consolidar el projecte de pàdel adaptat i per a esportistes amb diferents discapacitats. En l’àrea institucional, m’agradaria veure normalitzades les relacions entre la FCP i la FEP, que als darrers anys no estan sent satisfactòries.

· Ja que fem referència a aniversaris, aquest 2019 també compleix 25 anys la primera pista de pàdel que es va construir a Catalunya, al Reial Club de Golf del Prat…

Si, la primera pista a Catalunya es va construir al Reial Club de Golf del Prat l’any 1984 per iniciativa d’un grup de socis que van veure aquest esport a Marbella, els va agradar, i varen propiciar que se’n construís una al seu club. Aquest fet no és gaire conegut, però així és.

Com tampoc és conegut l’origen de l’esport del pàdel. Es originari de Mèxic, allà es va començar a practicar com una variant derivada del tennis. A Espanya va arribar en primer lloc a la Costa del Sol a la dècada dels 80, a ciutats com Màlaga i Marbella. Ràpidament es va estendre a d’altres zones de l’estat espanyol, entre elles Catalunya.

A partir de llavors, clubs pioners com el Club Ciudad Diagonal, Can Melich i Bonasport van ser els iniciadors, a continuació molts d’altres clubs van començar a apostar pel pàdel a Catalunya a finals de la dècada dels anys 80 i principis dels 90 amb encert i èxit, amb la progressió i la velocitat que ja coneixem.

· Més de 1.300 pistes de pàdel entre els 260 clubs federats. Visualitza el màxim responsable del pàdel català algun tipus de ‘sostre’ en aquest esport?

Es difícil de saber on pot estar el sostre, ja que avui el pàdel està enormement estès en una gran pluralitat d’instal·lacions esportives per Catalunya. Trobem pistes de pàdel a clubs esportius tradicionals, a clubs esportius mercantils de recent creació, a instal·lacions municipals, càmpings, hotels, resorts, residències particulars, entre d’altres.

Avui tenim 260 clubs afiliats a la Federació Catalana de Pàdel, els quals aporten un total de 1.300 pistes federades. D’aquests 260 clubs, aproximadament el 30% es dediquen íntegrament al pàdel. Però aquests no són tots, n’hi ha molts més de clubs, que no estan actualment federats i que tenen pistes, per això ens resulta difícil saber la xifra exacte i el possible sostre.

També cal diferenciar, per a saber on som, entre jugadors federats i jugadors practicants. Els primers son gairebé 19.000 a Catalunya (60% homes i 40% dones), però practicants, gent que juga a pàdel pel plaer de jugar sense competir, podem estar parlant d’un mínim de 400.000 a Catalunya i segur que no ens equivocarem, ja que recents estudis han estimat que a Espanya practiquen el pàdel mes de 3,5 milions de persones.

· En tres anys li arriba la majoria d’edat a la FCP, s’atreveix amb alguna predicció pel futur del pàdel català. Algun desig?

Vivim en un món enormement canviant, on les noves tecnologies ens marquen el pas. Fer previsions és molt arriscat.

M’agradaria veure superades amb escreix les 20.000 llicències en aquest període, també seria una gran satisfacció veure com els nostres padelistes menors forjats a les escoles de pàdel dels clubs, a les àrees de tecnificació i al circuit de menors de la FCP arriben en pocs anys ben alt en la competició estatal i internacional. Voldria veure més casos com el de l’Ariana Sanchez, tant en noies com en nois.

I mes enllà de Catalunya, a nivell internacional, estic segur que als propers anys el pàdel continuarà creixent i que arribarà a ser esport olímpic, no a curt termini, però segur que ho aconseguirà. I això seria molt bo també per al pàdel català, ja que quan més universal és un esport més sinergies es creen als països practicants, tant a nivell estatal com de les federacions autonòmiques.


Leave a comment

Este es uno: Salí y disfruté

 

 

Por Ferran Martínez-Aira

Admirado Johan, mientras los que ahora llevan las riendas del club intentan fichar a Neymar, hoy hemos inaugurado el Estadi que lleva tu nombre, donde se formarán los futuros jugadores del primer equipo. Además, las actuales subcampeonas de Europa disputarán aquí sus partidos de Liga Iberdola. Hoy tu Ajax juvenil ha derrotado (0-2) a tu Barça de Víctor Valdés.. El acto se cerró con un castillo de fuegos artificiales que seguro te habrá despertado de la siesta. En fin que de este coquetón campo para 6.000 espectadores saldrán los futuros Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, Cesc, Busquets, Pedro…

 

Mi homenaje Johan se traduce escribiendo alguna de tus frases que siempre recordamos con cariño. En mi vida personal y profesional te confieso que te hice caso: Este es uno: Salí y disfruté.

1-”Si tú tienes el balón, el rival no lo tiene”. Una lapidaria sentencia que da muestras de su concepción del fútbol ofensivo y de cómo controlar los partidos cansando al rival. Un embrión del famoso “tiki-taka” que luego ha ido evolucionando en can Barça con entrenadores como Rijkaard Guardiola.

2-”Todos los entrenadores hablan sobre movimiento, sobre correr mucho. Yo digo que no es necesario correr tanto. El fútbol es un juego que se juega con el cerebro. Debes estar en el lugar adecuado, en el momento adecuado, ni demasiado pronto ni demasiado tarde”

3-”Prefiero ganar por 5-4 que por 1-0”. El famoso ‘fútbol total’ que pregonaba ‘el flaco’ queda claro en esta sentencia en la que apuesta por la espectacularidad del juego.

4- “Mis delanteros solo deben correr 15 metros, a no ser que sean estúpidos o estén durmiendo”. Romario, con un brillante año en Can Barça, fue uno de los claros ejemplos de esta filosofía de Cruyff. Corría poco, pero cuando tenía el balón siempre creaba peligro.

5- Antes de Wembley, en 1992 que significó la primera Copa de Europa de la historia del Barça. “Cuando salgáis al campo mirad la grada, que todo eso lo han hecho para vosotros. Así que salid al campo y disfrutad”.

6- Su básica filosofía futbolística se resume en esta otra sentencia que un día dijo en rueda de prensa: “El fútbol consiste básicamente en dos cosas. Primero: cuando tienes la pelota, debes ser capaz de pasarla correctamente. Segundo: cuando te pasan la pelota, debes ser capaz de controlarla. Si no la controlas, tampoco puedes pasarla. Puedes jugar mucho, pero si no la metes, no ganas”.

 

 

7- Quizás, una de las más básicas y geniales a la hora de explicar cómo se deben plantear los partidos fue esta: “Es todo muy sencillo: si marcas uno más que tu oponente, ganas”.

8- Más sentencias para conocer mejor su particular sentido del humor y mordacidad: “No soy creyente. En España, todos los 22 jugadores se santiguan antes de salir al campo. Si resultara, siempre sería empate”.

9- Otra de esas frases que no dejó a nadie indiferente cuando la pronunció, con su particular sentido del humor: “Cuando vas ganando 4-0 y quedan 10 minutos de partido, es mejor dar al poste un par de veces para que el publico grite ‘ooooh’. Siempre me ha encantado ese sonido cuando la pelota da con fuerza al poste…”

10- Otra de las frases que siempre repetía ‘el flaco” en su discurso futbolístico era esta: “Hay que ganar siempre en el uno contra uno”. Refiriéndose al plano ofensivo, pero también al defensivo.

11- Las ruedas de prensa de Cruyff y sus particulares experimentos sobre el terreno de juego, dieron titulares como este al responder a un periodista: “Si yo hubiera querido que me entendieras, me hubiera explicado mucho mejor”.

12- Otra muestra de la fuerte personalidad del técnico holandés fue esta respuesta que dio en rueda de prensa: “Antes de equivocarme yo no cometo ese error”.

 

 

13- Cuando se tenía que describir a él mismo, solía tirar de su fina ironía. Muy celebrada es esta frase: “ Soy un poco extraño. Un profesional idealista. Así es como lo debéis ver”. Otra de las sentencias que pasó a la historia en la época en la que Josep Lluís Núñez era el presidente y él necesitaba fichajes para sus equipo fue el clásico: “El dinero tiene que estar en el campo, no en el banco”.

14- Para acabar con una sonrisa, no podemos dejar de lado una de las facetas de Cruyff que fueron más criticadas o parodiadas para programas de humor: sus problemas con el español. Sus intervenciones más recordadas fueron frases que todavía hoy se repiten como “Se me pone la gallina de piel” o “un palomo no hace verano”. Johan, como tu dirías, “este es uno” de los muchos artículos homenajes que te harán más grande.


Leave a comment

Sin Leo y sin Neymar un tal Pérez también la sabe meter

Por Ferran Martínez-Aira

Los 79.159 espectadores que acudieron al Camp Nou se llevaron las manos a la cabeza cuando el Betis se adelantó en el marcador a los 14 minutos de juego tras una pérdida de balón del capitán azulgrana Sergio Busquets. Sin embargo, los pupilos que eligió un atrevido Valverde para estrenar la Liga en casa tras la derrota en Bilbao no le perdieron la cara al partido de principio a fin.

Rafinha y un tal Pérez del Barça B, presentaron credenciales, al igual que Antoine Griezmann, autor de los dos primeros goles que le dieron la vuelta al marcador antes (m.41) y después del descanso ( m.53) tras sendas asistencias de otro brillante canterano llamado Sergi Roberto. El tal Carles Pérez se sumó a la fiesta rubricando el 3-1 (m.55) y Jordi Alba sentenció la contienda 4-1 (m.59).

Busquets cedió su puesto a Arturo Vidal, artífice del 5-1 y el brazalete a Piqué que cumplía 500 encuentros vestido de azulgrana. Loren maquilló el resultado con un golazo desde 25 metros y colorín colorado el vigente campeón demostró que sin Neymar, sin Leo, sin Suárez y sin Dembélé, el tal Pérez también la sabe meter y un tal Ansu de 16 añitos que jugó un cuarto de hora promete noches de gloria en el liceo barcelonista o en el Reino de Navarra el próximo sábado sin Ernestico le sigue echando huevos y vuelve a apostar por los jugadores de la casa porque los de fuera como Frenki de Jong, de momento no enamoran. Griezmann en cambio se reconcilió con los que le silbaron en el Gamper. Goles son amores.

 


Leave a comment

El futuro del tenis español deja huella en el CT. La Salut

 

Por Ferran Martínez-Aira

A lo largo de la semana nos preguntábamos si en el 48 Torneo Joan Compta o Campeonatos de España infantiles, que se han celebrado como cada mes de Agosto en el Club de Tennis La Salut, estaba el sucesor de Rafa Nadal o Garbiñe Muguruza. La respuesta es comprometida porque ni el mismo Jordi Arrese, subcampeón olímpico en Barcelona’92 y testigo hoy de las finales, se atrevería a dar un pronóstico porque estas chicas y chicos de 13 y 14 años, que hoy son las mejores raquetas del tenis español, experimentarán diversos cambios físicos y mentales en los dos o tres próximos años. Por esa cuestión es mejor no publicar nombres y seguir atentamente sus pasos, por cierto muy bien asesorados por los técnicos de los 57 clubes españoles que han dejado huella en las pistas del CT La Salut.

Tuvieron que remontar las féminas del CT Barcino para hacerse con el título ante el CT Alzira, que conquistó el primer punto tras un emocionante encuentro donde la jugadora valenciana supo gestionar con más acierto los puntos decisivos, especialmente en la tercera manga cuando se decidió el encuentro. Empataron las barcinistas en el segundo individual que obligaba a llevar la eliminatoria al desempate en el doble que dominaron las tenistas del CT Barcino en dos centelleantes mangas.

El título masculino fue para las vitrinas del CT Valencia, primer cabeza de serie del Torneo y que hizo valer el talento de sus jugadores para imponerse al Global TC de Palma de Mallorca por 3-1. El punto balear fue el partido más disputado y cuyo desenlace se dirimió en la muerte súbita del tercer set.

Un año más el Joan Compta “In memoriam” ha sido una gozada para todos los que creemos en el tenis de formación. Felicidades CT La Salut, que a finales de este mes vivirá un nuevo torneo ITF que homenajeará a Jaime Furió, el tenista español que más títulos ha cosechado en su impresionante palmarés, desde Campeón de España a Campeón del Mundo de Veteranos.

 

 


Leave a comment

El CT Barcino disputará la final femina del XLVIII Joan Compta

Por Ferran Martínez-Aira

Las chicas del CT Barcino disputarán mañana sábado (a partir de las 9 h.) la final del XLVIII Trofeu Joan Compta que se está celebrando en las instalaciones del Club de Tennis La Salut. El otro finalista saldrá del vencedor de la eliminatoria que faltaba por cerrar entre el Alzira y el Montemar de Alicante.

Por su parte, la final masculina de estos Campeonato de España infantiles la dirimirán los dos primeros cabezas de serie: el CT Valencia frente al Global TC.