BCN Polideportivo

100 històries del córrer per la vida

Leave a comment

Per Ferran Martínez-Aira

Xavier Bonastre (Barcelona 1961) publica 100 HISTÒRIES DEL CÓRRER de Cossetània edicions. A la 33, el meu amic periodista escriu “Hauràs de deixar de córrer”. Així de taxatiu va mostrar-se l’oncòleg a l’agost del 2006 quan em va dir que tenia un carcinoide neuroendrocrí al còlom que havia fet metàstasi al fetge. En altres paraules que tenia càncer. La paraula maleïda mai no va la va dir, però. La meva reacció va ser immediata. I li vaig dir allà mateix: “Tornarè a còrrer. Segur”.

I ja ho crec que en Xavi va tornar a córrer: Quatre curses entre operació de còlom i fetge i fins el 2018 Bonastre ha corregut 54 maratons i un total de 739 curses. El periodista d’esports de TV3 volia demostrar a tothom que el càncer estava superat, encara que hauria de passar controls la resta de la seva vida. Els que, com en Xavi hem conegut el càncer a la propia pell, aquestes 100 HISTÒRIES DEL CÓRRER ens empenyen a mirar sempre endavant. El passat 19 de setembre em va tocar la loteria: El meu hematòleg de Sant Pau, el doctor Jordi López, em comunicava que estava net del limfoma folicular diagnòsticat l’octubre del 2017.

En el seu llibre, amb pròleg de Empar Moliner, a banda dels consells abans, durant i després de córrer, Bonastre fa un interessant recorregut bibiogràfic fins arribar a la família, especialment vers la seva dona Mònica i els seus fills Yair i Biel. Xavi explica la seva relació amb el Luis Enrique, lluny del entrenador antipàtic segons alguns o amb l’atleta Alfonso Muriana que li feia d’entrenador per a preparar la seva primera marató quan el seu gran amic Àlex Corretja era el tenista número 3 del món i confiava la preparació física a Salvador Sosa que també li va marcar la dieta en Xavi. Pera, plàtan i poma va ser l’esmorzar macedoni a les cinc del matí aquell 14 de març de 1999.

100 HISTÒRIES DEL CÓRRER valen la pena perquè Bonastre pot retre homenatge a moltes persones que han envoltat la seva vida, com Mingu Catalán, campió del món dels 100 quilòmetres i record mundial: 6 hores, 15 minuts i 15 segons i que va fitxar en Xavi Bonastre per córrer amb el Domingo Catalán Fondistes Club. Altre experiència emocionant va ser el relleu de la flama olímpica dels Jocs de Barcelona del 1992. Bonastre recorda la trobada amb Jordi Arrese, conqueridor de la medalla de plata desprès de cinc maratonians sets.

A 100 HISTÒRIES DEL CÓRRER, Xavi Bonastre escriu a l’epilèg: “Al setembre de 2018 vaig estar a prop de la mort (oclusió intestinal) Vaig buscar la famosa lluny blanca, però no la vaig veura per enlloc”.

Gràcies Xavi per escriure aquestes històries que et diuen que a la vida sempre hi ha un camí o una cursa

 

 

 

 

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s