BCN Polideportivo


Leave a comment

CEHF: Estrella Cabeza, campiona del 2n Ciutat de Barcelona

Per Ferran Martínez-Aira

El Club Esportiu Hispano Francès s´ha vestit de gala, amb les grades plenes a vessar d’aficionats que no s’han volgut perdre la gran final individual del ùnic torneig professional que s’organitza a la Ciutat Comtal i que ha estat cobert en directe per les càmeres de Esports-3 amb Xavier Bonastre com a comentarista.

El partit pel títol ha estat protagonitzat per Estrella Cabeza (Sevilla 1987) que s’ha proclamat campiona del 2n. Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona en derrotar a Aliona Bolsova, nascuda a Moldavia (1998) però amb passaport espanyol, per 6-2 i 6-3 en una hora i 18 minuts.

Aliona Bolsova, 306 del ranking WTA, es va trobar sense recursos davant l’experència de Estrella Cabeza, 359 del ranking i set titols IFT al seu palmarès i que després d´un primer joc molt disputat, va imposar el seu ritme cercant el revès de la jugadora de Palafrugell. Cabeza va lligar quatre jocs consecutius (4-0) i tot que Aliona va retallar diferències (4-2) va acabar cedint el primer parcial per 6-2.

Malgrat la superioritat de Cabeza, la final hagués pogut canviar de vorera quan al començament de la segona màniga Bolsova es va avançar 2-0. Tot va ser un miratge perquè Cabeza va tonar agafar les regnes del partit per a consumar un gairebé definitiu 5-2 i dues pilotes de partit que Aliona va salvar amb orgull per aconseguir el seu cinquè joc de la final (5-3). Estrella va servir pel campionat. Joc en blanc per la sevillana que va aixecar el braços per a cel.lebrar el seu vuitè titol ITF i pujar al ranking. Cabeza va assolir entrar al top-100 al maig del 2013 on va ser la 95 tennista del món. Va estar a punt de jugar la Copa Federació i si va disputar tres tornejos del Grand Slam (Roland Garros, Wimbledon i Open USA). Una mala ratxa de lesions la van enfonçar en el circuit. Però pel que hem vist al 2n Ciutat de BCN, tot i els 31 anys, Estrella Cabeza tornar a sentir que el seu millor tennis ha tornat. Mai és tard quan no es perd l’il.lusió.


Leave a comment

CEHF: Cabeza-Bolsova, final espanyola (demà 11,30) al 2n Trofeu Internacional Ciutat BCN

Per Ferran Martínez-Aira

Les tennistes espanyoles Aliona Bolsova i Estrella Cabeza, disputaran demà diumenge a les 11.30 hores la gran final del 2n Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona. Bolsova ha superat a Olga Sáez amb un marcador final de 6-4, 6-4 i Estrella Cabeza ha fet el propi amb Sara Cakarevic per 6-7(2), 6-3, 7-5. El partit definitiu podrà seguir-se en directe
pel canal de televisió Esports-3 amb entrada de franc pels aficionats, que com a la primera edició, a bon segur ompliran les grades del Club Esportiu Hispano Francés.
En el primer xoc de semifinals, Bolsova ha ha eliminat a Sáez en 1 hora i 42minuts. Era la quarta vegada que s’enfrontaven aquestes dues tennistes i arribaven amb un balanç de 2-1 a faventraor d’Aliona, vencedora a Coïmbra l’any 2012 i a Monzón el mes passat. A Nules 2014, en canvi, el xoc es va decantar per Olga Sáez que avui s’ha quedat a les portes de la seva primera final a lCiutat de Barcelona.
En el segon torn del dia, Cakarevic, de 21 anys, i Cabeza, de 31, s’han trencat el servei fins en 6 ocasions en un
primer set que s’ha decidit en eltie-break a favor de la francesa, augurant una trobada igualada. Ha estat un partit dur i calorós que ha durat gairebé 3 hores. El segon set l’ha guanyat l’espanyola sense excessiva dificultat i la tercera màniga també s’ha decantat del costatd’Estrella Cabezaamb un resultat de 7-5


Leave a comment

CE Hispano Francés: Cinc espanyoles jugaran demà els quarts del 2n Ciutat BCN

Per Ferran Martínez-Aira

Les espanyoles Estrella Cabeza-Candela i Olga Sáez han sortit victorioses dels seus respectius partits en aquesta
segona jornada de vuitens en el Club Esportiu Hispano Francès. La primera ha superat sense dificultat a Jessica Ho, jugadora que va eliminar a la cap de sèrie número 1 Amandine Hesse, per 6-3, 6-2. La segona ha superat a la també espanyola María Gutiérrez per 6-4, 7-6 (5). Se sumen així a les locals Maristany, Guerrero i Bolsova que es van classificar a la jornada d’ahir per disputar demà els quarts de final del 2n Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona.
La primera en dir adéu ala jornada d’avui era la nord-americana Jessica Hoi, a continuació ha estat Carlota Martínez qui s’ha vist superada per Mia Nicole Eklunden, un partit que ha durat gairebé 3 hores i mitja (4-6/6-3/6-2). La següent a quedar-se a les portes dels quarts de final, ha estat María Gutiérrez que ha perdut contra Olga Sáez, cap de sèrie número 6 del quadre principal.
El duel entre les franceses Marine Partaud i Myrtille Georges s’ha resolt a favor de la segona (7-5, 6-4) que és la 222 del rànquing i cap de sèrie número 2 del torneig. Ella i Olga Sáez són les úniques caps de sèrie que han aconseguit classificar-se per quarts.
La jornada de demà divendres arrencarà a les 11 del matí. Obriran foc Maristany i Bolsova a la Central mentre que Cabeza i Eklund començaran a la mateixa hora a la Pista 2. A les 17h, la Central acollirà la gran final de dobles entre Alves/Suvrijn i Ho/Wang.


Leave a comment

El CE Hispano Francés vibra al 2n Ciutat de Barcelona amb tennis femení de qualitat

Per Ferran Martínez-Aira

El 2n Trofeu Ciutat de Barcelona-Gran Premi FONT Barcelona, amb entrada de franc per a tothom, va tancar la primera ronda de la competició individual amb resultats marcats per les sorpreses i un tennis d’alta qualitat sobre la terra del CE Hispano Francès.
Les notes destacades de la jornada les han posat la jugadora dels Estats Units, Jessica Ho (foto), i la brasilenya Carolina Alves, que han deixat fora del torneig a les favorites al títol. No han estat, però, les úniques caps de sèrie en dir adéu, ja que Irene Burillo ha eliminat també Ana Sofía Sánchez, quarta a l’ordre de sorteig. Destacat triomf també l’assolit per la jove aragonesa Carlota Martínez, campiona d´Espanya Cadet 2017, que estrena el seu caseller en un quadre principal ITF en desfer-se de Laura Pigossi.
Inici de competició complicat per a les tennistes més destacades del Ciutat deBarcelona de Tennis Femení, ja que només dues de les sets caps de sèries segueixen endavant un cop tancada la primera ronda. La gran sorpresa del
dia l’ha protagonitzat la qualifier nord-americana, Jessica Ho, 692a del ranking WTA, que ha eliminat a la
gran favorita de la competició, la francesa Amandine Hesse, 223a raqueta mundial, per 6-3 i 6-4.
No ha estat, però, l’únic ensurt, ja que prèviament havien dit adéu la tercera favorita, Andrea Gamiz, eliminada per la brasilera per Carolina Alves (6-0i 7-6 ) i la quarta, la mexicana Ana Sofía Sánchez, que ha dit adéu front Irene Burillo
per 6-2 i 6-4
No han fallat les caps de sèrie número dos, Myrtille Georges, que s’ha desfet de la ucraïnesa
Anastasiya Vasylyeva (6-2 i 6-1) i la número sis, Olga Sáez-Larra, que ha derrotat la qualifier Júlia Payola
per un doble 6-3.
Un total de nou tennistes amb llicència federativa espanyola progressen als vuitens de final. A més de les mencionades Irene Burillo i Olga Sáez Larra, ahir van segellat el seu bitllet a la següent ronda Estrella Cabeza Candela, Aliona Bolsova, María Gutiérrez i Carlota Martínez. El triomf d’aquesta darrera ha tingut una especial rellevància,ja que es tracta de la seva primera victòria enun quadre ITF..L’aragonesa, que té només17anys i s’exercita a les instal·lacions delC.E. Hispano-Francès, ha eliminat en tres sets la brasileraLaura Pigossi (3-6 6-2 y 6-3), 516 del món i que té en el seu palmarés quatre títols individuals ITFi altres 29 de dobles. Martínez, campiona d’Espanya Cadet l’any 2017 i representant del RCT Barcelona,iniciava aquí com a convidada el seu cinquètorneig professional, tercer de la temporada 2018.
Tres dels quatre bitllets atorgats avui per quarts de final són per a jugadores amb llicència espanyola: Eva Guerrero, Aliona Bolsova i Guiomar Maristany. Demà dijous es coneixeran les parelles protagonistes de la primera final de la setmana, la del torneig de dobles.


Leave a comment

El proyecto Metrópolis se adjudica el IV Concuso “Un salto para la ciudad”

Por Ferran Martínez-Aira

La Barcelona Equestrian Challenge (BECH) escogió al prestigioso centro EINA, Centro Universitario de Diseño y Arte de Barcelona (UAB) para organizar entre sus estudiantes la cuarta edición del concurso Un salto para la Ciudad, consistente en diseñar un obstáculo para el concurso hípico con más prestigio a nivel mundial: el CSIO Barcelona 2018. El objetivo de esta acción, en marcha desde hace varios años, es el de continuar reforzando el vínculo existente entre la centenaria competición deportiva y Barcelona, así como la promoción internacional de la ciudad.

El obstáculo, todavía en forma de maqueta, se producirá en la carpintería del Real Club de Polo de Barcelona, se presentará de forma oficial a mediados del próximo mes de septiembre y formará parte de los recorridos de la 107ª edición del CSIO Barcelona. Este es el evento deportivo internacional más antiguo de España, que tendrá lugar del 4 al 7 de octubre en las instalaciones del club.

Anna Milla de EINA se ha adjudicado el concurso con “Metrópolis”, un proyecto minimalista y colorista que refleja las diferentes líneas de la red de metro de la ciudad. Un sistema de comunicación complejo, compuesto por 12 líneas y más de 150 estaciones, que transporta cada año a más de 400 millones de personas. En palabras de la autora del proyecto: “En Barcelona se puede encontrar inspiración en cada esquina y yo la encontré en uno de los lugares más concurridos. En este caso, mi idea se escondió entre una canción y dos paradas de metro. Algo cercano y sencillo que representaba a la ciudad en su totalidad”.

Un total de cinco proyectos finalistas se presentaron al concurso y el jurado formado por Joan Alegre, director general de El Periódico de Catalunya; Curro Espinós, presidente del RCPB; Emilio Zegrí, presidente de la FRCPB; Santi Varela y Elena Boix, jefes de pista; Marta Carranza, comisionada de deportes del Ajuntament de Barcelona; Santi Mercé, presidente del CSIO Barcelona, Enric Mas, subdirector de EINA y Judit Colomer, tutora del proyecto.

Anna Pujadas, directora de EINA, destacó: “Un concurso de diseño es un desafío a las mentes creativas de los estudiantes para desarrollar conceptos de diseño que importan. En este caso, además, el proyecto ganador se fabricará y utilizará. Gracias al RCPB, los estudiantes de diseño habrán vivido por primera vez todo el proceso completo de lo que significa diseñar, desde la idea al uso”.

Por su parte, Emilio Zegrí, presidente de la FRCPB señaló: “desde la Fundación RCPB nos encanta poder contribuir a que las jóvenes promesas del diseño en Barcelona den muestra de su gran talento en un escaparate internacional de prestigio como es el CSIO Barcelona. Si hace unas semanas presentábamos el nuevo cartel del concurso, obra del reconocido ilustrador Conrad Roset, en esta ocasión nos enorgullece también contar con este proyecto enormemente creativo”.


Leave a comment

Un irrepetible y revolucionario Nadal conquista su 11º Roland Garros

Por Ferran Martínez-Aira

Un irrepetible y revolucionario Rafael Nadal Parera ha conquistado su 11º Roland Garros y su 17 Grand Slam tras batir en la final de París al austríaco Dominic Thiem en tres sets: 6-4, 6-3 y 6-2 y 2 horas y 47 minutos. Irrepetible porque nunca más veremos ni nosotros ni las futuras generaciones un tenista capaz de levantar la Copa de los Mosqueteros ni siete ni ocho ni nueve ni diez ni once veces como lo ha conseguido el manacorí con 32 años recién cumplidos. Y revolucionario porque el rey de la tierra batida se reinventa a medida que transcurre su exitosa carrera.

Federer es más completo tenísticamente que Nadal. El suizo es el favorito para sumar su 21 Grand Slam a partir del próximo 2 de julio en Wimbledon. Ojalá el 15 del mes que viene presenciemos una final en el All England entre Roger y Rafa. Sin embargo, mentalmente Nadal supera al resto de deportistas, incluido Federer. Hoy lo ha demostrado cuando sufrió un calambre en su mano izquierda y con dos sets arriba y 2-1 en el tercero ya acariciba el título. A Rafa le cambió la cara. Sacó de la bolsa un antiflamatorio y regresó al polvo de ladrillo de su pista favorita. El fino estilista Dominic Thiem jugó un grandísimo partido. Pero insuficiente para contrarestar los tiros milimétricos que le enviaba Nadal allá donde el séptimo tenista del planeta no llegaba cómodo. Rafa estuvo genial en todo. Thiem tiene juego para ganar algún dia en París pero deberá esperar dos o tres años más por lo menos porque Nadal cada año que pasa atesora más recursos. Hoy por hoy nadie es capaz de destronar en tierra al número uno del mundo que lo seguirá siendo mañana lunes gracias a su 11º triunfo en Roland Garros. El genio español recibió el trofeo de manos del legendario Ken Rosewall, un australiano de casi 84 años que cuando lo ví jugar en el Godó de 1971 me enamoré aún más del tenis. Laver era mi ídolo pero la muñeca nos dejaba con la boca abierta.

El torneo de Roland Garros 2018 ha repartido casi 40 millones de euros en premios, lo que supone un 10% más que en la pasada edición. Los campeones de los cuadros individuales, Rafa Nadal y Simona Halep respectivamente, han recibido sendos cheques de 2.200.000 euros, mientras que los perdedores de ambas finales: Dominic Thiem y Sloane Stephens se han conformado con sendos talones de 1.120.000 euros.

Fase Individuales Dobles Dobles mixtos
Ganador 2.200.000 euros 560.000 euros 120.000 euros
Final 1.120.000 euros 280.000 euros 60.000 euros
Semifinal 560.000 euros 139.000 euros 30.000 euros
Cuartos de Final 380.000 euros 76.000 euros 17.000 euros
Octavos de Final 222.000 euros 41.000 euros 9.500 euros
Dieciseisavos de Final 130.000 euros 22.000 euros 4.750 euros
Segunda ronda 79.000 euros 11.000 euros
Primera ronda 40.000 euros

 

Tras el incremento de fondos, el torneo parisino se sitúa como uno de los Grand Slam que mejor paga a los jugadores eliminados en las primeras rondas. Por el contrario, sigue siendo el que menor remuneración ofrece a finalistas y ganadores entre los cuatro grandes.

El mayor premio de todo el circuito se reparte en el Abierto de Estados Unidos, cuyos ganadores reciben 3.100.000 euros. Le sigue el Abierto de Australia, que entrega 2.650.000 euros al primer clasificado, y Wimbledon, con 2.500.000 euros de recompensa.


Leave a comment

Javier y Fernando se citan 17 años después en el Tennis Olímpic

Javier y Fernando se conocieron hace 42 años cuando cursaban Medicina y Periodismo respectivamente. Javier se jubila dentro de 19 días. Fernando está escribiendo  “Amor entre raquetas”. Hoy 10 de junio 2018, ambos amigos han querido rememorar uno de los capítulos de la novela que el veterano periodista localiza en el Tennis Olímpic, donde Javier recibe clases de tenis como su mujer Mercè y su hija Cris. Hacía 17 años que Javi y Fernan no jugaban juntos un partidillo. El último fue en Castelldefels, la ciudad del planeta tierra con más pistas de tenis. Ahora, aquella histórica cancha donde la Clade esgrimía técnica de escuela con su afilada zurda y Javi daba sus primeros raquetazos, está abandonada a la suerte de las inclemencias metereológicas y de presupuesto. Lo mismo que ha sucedido en el hotel Canadá de Calafell, aunque allí han construido un pádel y más plazas de parking a veinte euracos día.

Javi ha mejorado tanto su servicio como su derecha, que acelera con efecto diabólico para arrinconar al adversario y echarlo de la pista. Las clases de los lunes han convertido a Javi en un tenista más completo que hace 17 años. Falta flexionar un poquito más las piernas y ganar confianza con el revés. Por su parte, Fernan se defiende con su juego autodidacta desde que empuñó por primera vez una raqueta aquel verano de colonias en Planolas (1968), justo donde arranca “Amor entre raquetas”.

Nos hemos vuelto a emplazar para jugar otro partidillo sin dejar pasar tanto tiempo.

Al tío Javier que forma parte del entrañable barco “AMICS DE FA 40 ANYS”


Leave a comment

El CE Hispano Francès acull el 2n Ciutat de Barcelona de tennis femení

Per Ferran Martínez-Aira

El CE Hispano Francès acull des de avui dissabte i fins el proper 17 de juny el 2n Ciutat de Barcelona de Tennis Femení. Un total de 19 tennistes espanyoles lluitaran  a la fase prèvia. La competició serà amb entrada gratuïta durant totes les jornades.
El Ciutat de Barcelona de tennis femení està dotat amb 25.000$ en premis. El torneig iniciarà avui la disputa de la ronda preliminar, en què 32 jugadores es mesuraran fins dilluns per les últimes vuit places disponibles en el quadre principal.
Les 32 protagonistes d’aquesta fase inicial representen a un total de 10 nacionalitats: Brasil, Xina, França, Espanya, Itàlia, Finlàndia, Rússia, Estats Units, Alemanya i Romania. Entre elles figuren un total de 19 tennistes amb
llicència de la Federació Espanyola de Tennis, cinc de les quals caps de sèrie, Eva Guerrero(2), Meritxell Perera (9), María Gutiérrez Carrasco (11) i Alicia Herrero (13). Completen la llista Júlia Payola, Jordan Ortega,
Fiona Arrese,Lidia Moreno, Esther López Alcaraz, Laura Solà,Naroa Larrinaga, Aina Domingo, Carla Girbau, Raquel Ducet, Marta Custic, Ares Teixidó, Andrea Lázaro, Alicia Alegre i Tanit López.
El quadre principal, per la seva banda, ja ha garantit la presència a 24 tennistes, entre les quals destaca la finalista de 2017,Amandine Hesse, i la guanyadora de 2015, Myrtille Georges, que actuaran com a caps de sèrie
número 1 i 2, respectivament. La llista de favorites inclou a la madrilenya Olga Sáez Larra, que buscarà millor sort que en les seves altres dues aparicions a la Ciutat Comtal. Completen el quadre les locals Aliona Bolsovai Estrella Cabeza,
i les quatre wildcards: Guiomar Maristany, Paula Arias, Lucía Marzal i Carlota Martínez.

 


Leave a comment

Rafa Nadal alcanza los 900 triunfos profesionales

Por Ferran Martínez-Aira

Cuando Rafa Nadal derrotó ayer martes al Maximilian Merterer en los octavos de final de Roland Garros levantó los brazos saludando al público de su pista fetiche. Era su victoria número 900 como profesional. En rueda de prensa, detalló algunas de las victorias más especiales que recuerda.

El mejor tenista español de todos los tiempos, que acaba de cumplir 32 años, empezó destacando la final de Copa Davis de 2004 en Sevilla, cuando fue uno de los protagonistas en la Cartuja -ante Estados Unidos- de levantar la ensaladera que llegó tras el punto definitivo de Carlos Moyá. Fue la primera que se le vino a la mente porque, en realidad, fue el primer gran trofeo que levantó. Era su segundo año como profesional y un año después ya le daría por ganar torneos individuales…

No obstante, con España siempre ha sentido algo diferente: “Por mi mentalidad, considero que soy más un jugador de equipo que individual. Desde pequeño me gustaba ver deportes de equipo. Lo que siento cuando juego para mí país, en Copa Davis o ahora, es completamente distinto a lo que siento cuando juego para mí, aunque nunca dejas de representar a tu país”, indicó tras colgarse el oro en los Juegos Olímpicos de Pekín, en el 2008.

A continuación se acordó de la agónica victoria en 314 minutos (cinco horas y 14 minutos) ante el argentino Guillermo Coria en la final del Masters de Roma de 2005: 6-4, 3-6, 6-3, 4-6, 7-6 (8). Suponía, después del logrado en Montecarlo, su segundo gran trinfo individual… semanas después llegaría el primero en Roland Garros.

Después recordó la final vencida a Roger Federer en Wimbledon en 2008, quizás una de las victorias que el aficionado al tenis más recuerda por los protagonistas, el torneo y el desenlace. “Es el mejor partido de la historia del tenis”, dijo emocionado John McEnroe cuando finalizó el encuentro que duró 4 horas y 48 minutos (6-4, 6-4, 6-7, 6-7 y 9-7) siendo la final individual más larga disputada en el All England Club. Los dos años anteriores el suizo había derrocado al español, a la tercera fue la vencida para Rafa.

El Abierto de Australia de 2009, frente a Federer, también comentó que fue una victoria especial para él. Tanto que hizo llorar a Federer tras su derrota.

En su cabeza también saltó el Roland Garros de 2010, ante el sueco Robin Soderling, ¿por qué? Ni el rival parece una leyenda como puedan ser Federer o Djokovic, y por aquel entonces era ya su quinta victoria en el torneo parisino. Rafa le da importancia y un sabor especial porque significó la recuperación después de una caída. En 2009 no ganó por primera vez en cinco años (precisamente cayó con Soderling en cuarta ronda) y este fue un ejemplo de tesón y de recuperar la senda del triunfo (después llegarían otros consecutivos cuatro más).

“El Abierto de Estados Unidos de 2010 también fue muy importante porque completé los cuatro (grandes), pero, sinceramente, la de 2013 para mí fue mucho más emocionante”. Esta última fue ante Novak Djokovic y era la segunda vez que levantaba el trofeo neoyorquino. El español batió al serbio por 6-2, 3-6, 6-4 y 6-1, y después de puntos tan disputados como este de 54 golpes consecutivos.

“Y después quizá Roland Garros el año pasado (ante Stan Wawrinka) por lo que significó, por todo lo que se vivió. A nivel de partido no fue muy emocionante, pero lo que significaba para mí era de esas finales que se me quedan”. Como la que destaca ante Soderling, Nadal sitúa entre sus victorias más especiales las que tienen un componente psicológico importante. Esta era el golpe en la mesa que confirmaba su recuperación después de dos temporadas de dudas físicas y mentales.

Nadal es el actual número 1 del mundo. Ha ganado 16 títulos de Grand Slam: diez Roland Garros, dos Wimbledon, un Abierto de Australia y tres Abiertos de Estados Unidos.