Per Ferran Martínez-Aira
Allie Kiick ha inscrit el seu nomal palmarès del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Tennis
Femení-Gran Premi Font Barcelona en imposar-se a Cagla Buyukakcay en tres sets: 7-6 (3) / 3-6 / 6-1. En un partit boig i molt dur mentalment, la tennista d’Orlando aixeca el sisè trofeu del seu historial i el segon des del seu retorn després de superar un estrany melanoma al genoll que la va tenir allunyada de les pistes entre 2015 i 2017.
L’enfrontament ha omplert de gom a gom la pista central del Club Esportiu Hispano Francès, que tanca aquesta edició amb un gran èxit organitzatiu, com han remarcat avui les protagonistes de l’encontre
definitiu, que l’han jutjat com un dels torneigs ITF de referència a nivell mundial.
Les dues millors tennistes de la setmana a Barcelona han protagonitzat un enfrontament a l’alçada del Ciutat de Barcelona. En la primera final per a totes dues de 2019, Kiick i Buyukakcay han seguit fidels als seus
respectius estils: l’americana, fina estilista, amb una dreta i un servei potents i una proposta de tennis a l’atac; la turca, amb una mentalitat rocosa i un físic potent, que buscava punts llargs i el càstig permanent
a la rival per pur desgast. Allie Kiick ha aprofitat un dubitatiu inici de Buyukakcay per agafar
avantatge amb 3-0, encadenant dos trencaments de servei. Però el partit tot just acabava de començar, i la turca ha aconseguit revertir la situació per igualar a quatre jocs. Llavors ha iniciat una frenètica
alternança de breaks i contra breaks, que ha dut a Kiick d’escapar amb 5-4 i servir per tancar la mànega a forçar el desenllaç al tie break. En el desempat, la nord-americana ha imposat els seus extrems angles per
acabar embutxacant-se el set amb claredat. Ara bé, amb una hora i 20 minuts de joc i una màniga per davant,
l’avantatge de la cap de sèrie número 1 estava lluny de considerar-se definitiu. Kiick estava patint un cop de calor des de l’inici de l’encontre, i havia de refrescar-se en cada descans amb una bossa de gel.
Conscient d’això, Buyukakcay ha insistit en la seva recepta del primer set: punts llargs i agònics que han portat la rival al límit. En una nova màniga igualadíssima, la turca s’ha anotat la ruptura clau amb 3-3 al
marcador per escapar i segellar la igualada al partit per 6-3. El rellotge del Ciutat de Barcelona marcava a aquestes alçades dues hores i tretze minuts.
El set definitiu apuntava a la pura heroïcitat de dues tennistes que ja estaven al límit de les seves forece. I en aquest moment, contra el que s’esperava, ha acabat imposant-se el tennis directe i agressiu de Kiick.
La de Florida ha iniciat la mànega amb trencament del servei de la seva rival, que després Buyukakcay ha aconseguit restablir en el següent joc. Però el segont trencament de saque consecutiu de la principal cap
de sèrie del Ciutat de Barcelona ha acabat per esfondrar la 265a raqueta mundial, com posteriorment ha reconegut: “Entregar aquest joc m’ha destrossat mentalment. Sabia que estava jugant un partit boig, i
com ha quedat clar en el primer set, podia succeir qualsevol cosa, però tot i que he lluitat fins al final, ja no he aconseguit remuntar la situació”.
Des d’aquest moment, Kiick ha escapat encadenant joc rere joc per segellar el partit per 6-1 després de dues hores i 46 minuts, la segona final més llarga de la competició, només superada per la de 2017 entre
Daniela Seguel i Amandine Hesse.Tot just després de recollir l’àmfora del Ciutat de Barcelona de mans de
Xavier Olivella, gerent de l’Institut Barcelona Esports, Allie Kiick reconeixia la importància d’aquest triomf per a la seva carrera: “Es tracta del torneig amb més entitat que guanyo des del meu retorn a les
pistes. Però té fins i tot més valor si considerem les dues duríssimes setmanes que estic encadenant, que acaben amb una final contra una rival que no renunciava a un sol punt. Ara toca recuperar i començar a
treballar en la gira de gespa a Anglaterra”.
Buyukakcay, per la seva banda, reconeixia el mèrit de la seva rival, a més de reconèixer el seu brillant torneig: Tot i que avui no he estat tan encertada com en aquests dies, tanco una molt bona setmana. Si
m’haguessin dit fa uns mesos que arribaria a la final aquí, no ho hauria cregut. Però gràcies a la feina amb l’Albert (Portas, el seu entrenador), he seguit creixent mentalment. Aprofito per felicitar l’Allie, que és una
inspiració per a mi i per a totes les persones que respirem tennis. Veurela jugar a aquest nivell després de la difícil malaltia que ha superat té un mèrit extraordinari”.
El Club Esportiu Hispano Francès tanca la cinquena edició del seu torneig femení (tercera sota la denominació de Ciutat de Barcelona) amb unes sensacions excel·lents, com de fet apunten les dues
protagonistes de la gran final, que el situen entre els referents de les competicions ITF a escala mundial. L’organització, encapçalada pelpresident del club, Josep Maria Garcia Maranges, i la directora del
torneig, Consol Muñoz, ja començaran des de demà mateix a treballar de cara a seguir fent créixer la competició el 2020.
BCN Polideportivo 